A l'espera del resultat d'una analítica, en Pere seu en un banc a la galeria mig buida de la tercera planta de l' Hospital Clínic el matí d'un diumenge onze de setembre, i té tot un dia buit al davant. "Puc seure?", li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que voreja com ell la cinquantena i que va vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients.
Aquesta circumstància fortuïta és l'inici d'una jornada de converses i aproximacions en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils, en la necessitat d'escalf i de companyia i en la por i en la solitud i a la mort. Mentre que ell l'ha deixat la parella, la Maria està casada i té dos fills, però se sent ben sola davant la prova que li han de fer a l'endemà per saber si pateix un càncer que ja creia superat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario