ORQUÍDIES BLANQUES A CENTRAL PARK

Al cap de dues hores vaig arribar a la Zona Zero. Hi havia com d'esma. Sense propòsit. Alguna veu llunyana m'hi havia atret. En arribar-hi va deixar d'existir. Em trobava davant d'un abisme i, si hagués pogut, m'hi hauria llançat. No semblava jo mateixa, sempre tan eixelebrada i materialista. Alguna cosa s'anava transformant a dins meu. I no sabia si m'agradava. Sentia com una profanació que la vida frenètica de la ciutat hagués envaït  de nou aquell entorn  que havia estat escenari de tant dolor. (...)